1. |
La cançó que mai s'acaba
03:14
|
|||
Em va dir: “sigues valent”
Em va deixar al descobert
No té lletra ni té nom
La freqüència d’un sol bes
M’ha emboirat l’enteniment
La sensació que ja no mor
No té lletra ni té nom
Para el món
La cançó que mai s’acaba
Ara que puc respirar
He de viure amb el teu cant
Sense lletra i sense nom
Una sensació que ja no mor
Para el món
La cançó que mai s’acaba
|
||||
2. |
Quatre
03:19
|
|||
He mirat enrere
He pensat en elles
Penes que asfalten el camí
La vida sencera
Coneguent la fera
Que s’amaga dins de mi
Sense coordenades
Volen sense ales
Quatre ànimes errants
Naixen de la llum
Viuen entre fum
Els punts cardinals trobats
La fortalesa del caminar
Dels passos que han deixat d’esperar
Continuem avant
A pesar del desencant
Les mans es fonen
Les idees es creen
Donen forma als nostres somnis
|
||||
3. |
Filibusters
03:09
|
|||
Llàgrimes i plors d’argent
Que se’n van i tornen tard a casa
Les ciutats plenes de gent
Poc a poc es va movent la massa
Silencis que són nostrats
I pistoles plenes d’aigua
Cementeris plens de fang
Que recorden crits secs d’a trenc d’alba
Hui senzillament explota tot
I no s’ha fet de dia encara
Només queda cridar fort
Naix la llum mentre el món s’apaga
Boira, sang, filibusters
Olor a camp cremat i a farsa
Les presons plenes de gent
I les aules buides per la vaga
Que se’n baja eixe malson
Cridem-li a la cara
Que hui hem convertit la por
En la nostra fada
I quan pense en ella
Mire aquella estrela
Sé que està amb mi
D’alguna manera
|
||||
4. |
Tornar
03:15
|
|||
Com l’home que prega pel seu demà
Als altars d’una escèptica ciutat
S’encomana al no res
Només sent la seua veu
Des dels metros
Des dels cors de la gent
Les tempestes són el nostre far
Un calfred que va ensorrant ciments
La força necessària per tornar,
Tornar a començar.
Com ella,
Que dispara primer
I pregunta després.
Se la veu tremolar.
Sola, a l’espill,
Recorre el laberint
I no sap com tornar.
|
||||
5. |
Senyora
03:36
|
|||
Una remor constant
Em manté despert
No he de justificar
Res del que he fet.
En la història més absurda
Hem acabat tan mal.
Va ser per protegir-te
Dels nostres gegants.
On acaba este camí, senyora
Crec que ens hem perdut
I recordes, fins i tot enyores
I no saps, però perdona
Tot va ser per tu.
Tot el que vaig fer,
L’incendi i aquell tret
Les ganes de volar
I els somnis aparcats
Bitllets a Notre Dame
I haver-te de deixar.
No he deixat ni un moment
De pensar en tornar.
|
||||
6. |
Invencibles
03:17
|
|||
Notes i acords formen les estreles
Omplen el cel que portem a dins
El secret s’amaga a les butxaques
D’una musa que fa temps va fugir.
No hi ha present que no encenga mirades
No queden buits al nostre demà
La lluna als ulls viu entre rialles
Sap que esta nit la traurem a ballar
Hem parat tots els rellotges
Mentre esgotem els carrers
Hem aprés a seduir el temps
Somnis cremen a deshora
Entre centelleigs d’argent
Que ens enlairen cap al cel obert
Hem despertat el desig de l’aurora
L’hem deixada entre llençols de lloguer
Un bes sobtat que congela l’escena
I et fa recordar aquell últim vers.
|
Mai Mai Valencia, Spain
Banda de rock formada a València, actualment composada per Mario Sancho (veu i baix), Pau Belda (bateria), Toni Carrillo (guitarres) i David González (teclats i guitarres).
Streaming and Download help
If you like Mai Mai, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp